Benvinguda a la universitat
Avui, al tren, m’he assegut davant d’una noia (bé, de fet, eren dues, però me n’interessa una d’elles) que acabava d’entrar a la universitat. Ella tornava de recollir la carpeta i l’agenda i totes aquestes coses tan boniques que et donen a la universitat i que et fan tanta il·lusió quan hi entres. Era una noia normal, de mitjana estatura, força guapeta, amb una mica de cara de nena encara, tres o quatre granets al front, algunes pigues, els ulls marrons i els cabells castanys. Se la veia molt il·lusionada amb el que serà el seu primer any a la universitat.
Amb el temps, aquest meravellós sistema educatiu que tenim se n’encarregarà de matar-li tota la il·lusió per la seva universitat, i esperem que no arribi també a matar-li la il·lusió pel món a què es vol dedicar. El professors incompetents contra els qui s’han fet mil processos però que, inexplicablement, continuen fent classe; les assignatures buides de contingut (assignatures que es veuran espectacularment potenciades gràcies a l’entrada en acció de l’EEES); les assignatures massa exigents i les massa poc exigents; un pla d’estudis pèssim i desordenat que, a més, no contempla, en absolut, la majoria de les possibles sortides professionals. Tot això conduirà aquesta noieta a adonar-se que el món és una merda i que el nostre estimat señor del Talante no fa res per a canviar-ho.
Quan un entra a la universitat per primera vegada, sol tenir molta il·lusió amb el que es trobarà. Un cop a dins, hi ha dos tipus d’alumnes: els qui es pensen que segueixen a l’institut i perden el temps i els qui s’esperaven aprendre alguna cosa útil a la universitat o que els prepararia per a un gran futur professional i que han vist com s’esvaïa aquest somni a causa de la incompetència del sistema i aquests plans d’estudis tan ben parits que tenim i que tindrem. És cert, també hi ha professors bons i assignatures interessants. Però això no nega que la universitat de l’estat del señor del Talante sigui pèssima.
Sincerament, espero i desitjo que l’experiència que tingui aquesta noia de la universitat sigui ben diferent a tot això i que s’ho passi molt bé, aprengui molt i surti d’allà amb la sensació d’haver aprofitat el temps.
